En fonètica històrica, forma o segment que deriva d’una altra forma o segment d’una fase anterior de la llengua que se’n considera l’ètim. Per exemple, [u'ɾɛ.jə] ‘orella’ és el reflex en un parlar català ioditzant nord-oriental de l’ètim del llatí col·loquial o vulgar [o'ɾi.kla] (< AURICULA).