1. Terme que agrupa diversos sons produïts mitjançant batecs, i que es classifiquen segons:
a) el punt d’articulació: bilabial, alveolar —en català, castellà, gallec, basc o italià—, postalveolar —en anglès—, retroflex —en hindi— o uvular —en francès.
b) el mode d’articulació: oclusiu efímer —en català, castellà, gallec o basc—, aproximant —en anglès— o fricatiu —en francès.
c) la tensió: bategant o vibrant —tots dos amb valor distintiu en català, castellà, gallec o basc.
2. Accent de l’anglès propi, entre d’altres, de l’estàndard nord-americà, en què /r/ es pronuncia amb la vocal precedent rotacitzada —o apicopalatalitzada— en mots com ara car ['khɑːɹ] ‘cotxe’, cart ['khɑːɹt] ‘carro’ i bird ['bɜːɹd] ‘ocell’.